 |
| Fotografia de Ruth Reymundo |
Des de ja fa un temps, politòlegs i sociòlegs de l’estat espanyol venen parlant de la crisi de la democràcia, i de la pèrdua de legitimitat del sistema, expressada i argumentada en la caiguda dels índexs de participació i sostinguda sobre el decreixement dels models econòmics neoliberals... però què voldran dir amb això de “caiguda dels índexs de participació”?
Pot ser, si observàrem la realitat local, esta ens serviria per a fer-nos una lleugera idea del concepte de “participació ciutadana”. Així, podem dir que, a La Vila Joiosa com a la resta de poblacions de l’estat espanyol, la participació ciutadana s’ha centrat en eleccions legislatives a diferents nivells (estatals, autonòmiques, locals i europees); en òrgans de participació ciutadana, com és el Consell Local (Regidoria de Participació Ciutadana) o altres comissions municipals de caràcter consultiu; i en organitzacions polítiques o socials que articulen certes demandes ciutadanes, i que posseeixen alguna capacitat d’interlocució amb l’administració i els poders públics: partits polítics —7 a les últimes eleccions municipals!—, sindicats, associacions ciutadanes de diferents tipus, etc. Aleshores, la tasca d’anàlisi dels índexs de participació ciutadana ens limita als diferents processos electorals i a quantificar les taxes d’afiliació a les organitzacions tradicionals. Però no em limitaré a estes úniques dades i oferiré, al meu parer, altres causes i dades més bé qualitatives.
 |
| Fotografia de Ruth Reymundo |
Per exemple:
1. He observat —i fins i tot he patit— l’escàs interés dels ciutadans de La Vila Joiosa a participar del teixit associatiu local. Esta és una conseqüència lògica derivada de l’aplicació de fórmules demagògiques, amb les quals s’imposen assambleàriament determinades posicions i opinions partidistes, donant cobertura a determinades fórmules clientelistes basades en xarxes de confiança i de favors, fins arribar a manipular juntes directives de diferents associacions i bloquejar la transparència de l’execució de les decisions establertes. Així les organitzacions locals van perdent credibilitat com a resultat d’un elevat grau de burocràtització i de manca de transparència.
2. Reconec, com a pròpia, la baixa confiança en el treball dels polítics i en el seu paper com a agents de transformació social. És constatable, en general, la preocupant desconfiança cap als nostres representants polítics i com han perdut credibilitat. Les fórmules electorals restringeixen la participació ciutadana a l’emissió d’un vot una vegada cada quatre anys, i durant tot eixe període la capacitat de decisió sobre tots aquells assumptes que afecten la ciutadania queda en mans d’un grup de representants públics, legitimats per les urnes. D’esta forma, el ciutadà se sent aliè als processos i a l’escenari polític on es prenen les decisions. No teniu vosaltres la sensació de participar en l’avenir polític com un/a simple espectador/a?
3. A La Vila Joiosa són fàcilment detectables unes estructures comunitàries debilitades per a una població amb escassetat de servicis adaptats a les seues necessitats reals (laborals, socials, educatives, sanitàries, culturals, etc.), tenint en compte que ens situem davant d'una població en constant augment i cada vegada més canviant; davant barris amb població flotant fluctuant per temporades i a diverses èpoques de l’any; davant zones de població incomunicades i sense cap relació ni cultural ni social entre elles; davant ciutadans, que al quedar fora dels processos productius, conformen una nova classe de marginats, de població exclosa. Amb este panorama, els sentiments d’identitat i de pertinença s’esvaeixen.
4. Tot i existir una Regidoria de Participació Ciutadana, que treballa amb una sèrie d’eines per a facilitar la participació impersonal com a via per a tractar de localitzar els problemes per ser tractats de forma individualitzada —només cal navegar pel lloc web municipal—, a La Vila, el Consell Local de Participació Ciutadana és del tot obsolet, i quan ha estat creat o convocat ha evidenciat una nul·la representativitat i un mer protagonisme presencial. No ha resultat MAI ni eficaç ni atractiu, ni per a moviments associatius ni per a ciutadans. Al meu parer, la marcada politització d’este recurs bàsic de participació ciutadana és apreciable i denunciable, ja que es trenca amb qualsevol possibilitat d’estratègia col·lectiva, provocant l’aparició d’un pensament no crític, impulsat —ja dic— pels poders i per l’administració local a través dels mitjans de comunicació social. Amb estes estructures de participació, s’elimina qualsevol instrument de planificació i control sobre l’administració per part dels ciutadans —instrument fonamental perquè existisca una gestió democràtica i transparent, donant seguiment a les iniciatives populars, quan s’hi donen—.
 |
| Fotografia de Ruth Reymundo |
Alguna persona, encara, pot arribar a preguntar-se per quin motiu m’he centrat en descriure la realitat local de la participació ciutadana. Sóc de l’opinió que el marc local se’ns mostra com l’espai que permetrà crear i aprofundir les condicions culturals i polítiques per al progrés de l’organització autònoma de la societat, com espai on s’han d’invertir les prioritats i on es pot assolir una plena transparència administrativa. Caldrà posar en marxa pràctiques de socialització de la política i de l’economia mitjançant el diàleg i la discussió oberta en diferents tipus d’organitzacions. És només possibilitar i permetre als ciutadans una participació REAL i DIRECTA en la presa de decisions sobre les coses quotidianes. En definitiva, hem d’aconseguir un canvi —crisi, segons significat etimològic— d’estil ètic-ideològic per recuperar el principi de sobirania popular.
Una cosa sí m’agradaria deixar clara. La meua formació no és en sociologia, només sóc un ciutadà més que observa com es fa indispensable invertir els mecanismes de presa de decisions, de tal manera que les polítiques no responen a les ofertes que es fan des de la cúspide del sistema, sinó com a resposta a les necessitats i mancances dels ciutadans, traduint tot açò a polítiques públiques, i NO a programes electorals dissenyats per tècnics al servei d’uns dirigents el principal objectiu dels quals són els resultats electorals, sense tindre en compte les necessitats reals dels ciutadans i sense establir-hi mètodes de comunicació horitzontals.
0 comentaris: